Las lieneas de la vida las marca el dinero,

los cuadrados cons sus cantes apuñalan

a indefensas redondas.

El triangulo que señala el celo,

cree tener el poder eterno,

basando sus mentiras en la falsa trinidad.

Circunferencias que se hacen pasar por

círculos que quieren ser paralelos

a los isoszeles enviados

por todos los escales.

La vida perdió las formas

y no hay nada que hacer,

solo modelar los sentimientos

para que un mundo nuevo pueda nacer.

GENERACIÓN PERDIDA NO, LO SIGUIENTE

Es moda la cintura de avispa,

el pelo rubi-largo que sea de plastico,

los shorts a ras de raja

y los baskets DC de rosa y de naranja.

Tener facebook de 4.000 amigos desconocidos,

fotos de tu cara con el morro pa'rriba

fotos de tus tetas enfocadas desde alto

jugando con las sombras para que aprezcan.

Caminar haciendo la avestruz,

adornando tu cuerpo de marcas,

combinando lo mudado con el xandal.

Es la nueva generación,

la que viene despues de mi generacion perdida,

los que no ven mas allá del espejo

y no hacen otra cosa que soñar con la mentira.

EL MUNDO CONTEMPORANIO

Jamaica rastafari

Polonia de vodka

África en un safari

Cuba, no muere la oca

Francia de torreifel

India, país olvidado

España estado infidel

Irlanda que no pierde el dado

Koea de fiebre roja

Alemania de un gran campo

Ucraina aun tiene oja

Grecia de templos en blanco

Xina de espíritus mentales

Egipto de arenas de encanto

Portugal de hambientes rurales

Japon donde aun dura el llanto

Brazzil de infinitos carnavales

Mundo de humanos reales

Tierra de escorias feudales.

LA PRINESSA DE LA LLAR

Escombrant hem sento cantant,

a la rentadora, un espectacle,

cuinant, creo l'art,

que si planxo es com qe patino,

frego el terra, em relaxo a l'aigua,

quan ell arriba son princesa,

quan ell menja, jo me'l miro,

quan ell parla jo l'escolto,

quan ell dorm, no faig soroll,

a la TV ell hi mana,

qe si embruta jo netejo,

qe si crida, jo assenteixo,

qe si em pega... resisteixo.

CUERPOS DESGASTADOS

Por la calle come el miedo,

en sus ojos llora el pánico,

en los rasgos de su rostro,

vive su cultura.

En su mente libertad,

en sus carnes desgarradas

sangra la xenofóbia,

en sus moratones,

duele la desigualdad.

Su mirada perdida

se deshace entre golpes.

Los ojos ajenos 

sacuden las pestañas,

pues lo único que interesa

es quitarse todas las lagañs.

El cuerpo se desgasta entre fascismo,

las sombras corriendo

siguen su camino de capitalismo.

ELS SENSE NOM

I que n'hi ha dels sense nom,

dels qui en la ultima capa morien,

als qui la llibertat els va ser arrebatada,

on no tingueren cabuda en el món.

Els qui la gent va oblidar,

o els que no sabien de la seva existència,

son els SENSE NOM,

cossos d'ossos que no es va valorar.

Vides fantasmes que fugen entre armes,

veus estrangeres, desconegudes,

que demanen socors, i no troben ajuda,

sers etiquetats d'inferiors.

La vida occidental s'aguanta

gràcies a la vida oriental,

on es necessita matar un nen del sud

per que visqui un del nord.

Una línia ens separa,

un "color" que ens marca,

una llengua que ens distancia,

en una terra on l'home per viure mata.

" En memòria del mig milió d'Armenis, i tots els pobles patidors per la gràcia dels homes "

LA SOCIETAT DE L'ANTIPROGRÉS

Es l'Espanya de la crisi,

on el poble es fot de gana

i els grans és foten de benefici.

On no s'arriva a meitat de mes,

on l'angoixa no s'atura,

les corbates, de negoci en fan mes

i un polític que es satura.

La crisi dels rics, l'estem pagan els pobres,

la bombolla immobiliaria ha rebentat,

tall de llum, tall de vida, tall de gas,

on la gent el sobreviure es el que ha intentat.

Del vermell cap al blau,

la pilota que rebota,

que amb ells els hi cau a les mans,

i a nosaltres ens esquitxa la gota.

Es la societat de l'antiprogrés,

que per fer dos passes endevant,

ara toca fer-ne quatre cap al passat,

es la societat del regrès.

I que volen fer?

donç la merda ha quedat a sota,

per poder tornar a refer,

s'ha d'escavar al ciment sota la bota.

Donç en la societat de l'antiprogrés,

tot s'hi val, encara que no saps qui ets,

encara que les hosties caiguin,

i nosaltres morts de gana en l'atur ens quedem quiets.

SENTIMENT

Hem sento ofegada,

torturada per una societat limitada,

que lliurement no ens deixa respirar, controlada.

Tenim una corona i molts adinerats

amb les seves lleis ells són els qui despoticament

ens porten el govern.

Aquesta societat, avans qe el rei,

la coronen els diners,

reis entre reis,

envejat per molts pobres

i odiat per molts de nosaltres.

No crec ni en politics, ni en politica,

només crec en el meu sentiment, on s'hi troba una terra lliure,

on tots fem pinya per aixecar el gran castell,

on l'anxaneta coronadora,

oneja una estrella contra el vent.

Són molts anys de repressions,

on no vam poder parlar,

on la llengua quedà silenciada,

i només podia plorar.

Ara es hora d'aixecar el braç enlaire

per poder tornar a cridar,

som la gent d'una petita terra,

que busca la llibertat!

20 D'ABRIL

20 d'abril, que tenia molt fred,

que els silencis ens robaren el temps,

que l'espera es feia llarga,

però ara aquí hem tens.

Una olor, més que un record,

una cançó que va marcar,

un petó de record,

una rosa per no oblidar.

20 d'abril que tenia molt fred,

i que en un moment em vas parar el món.

20 d'abril més que un record,

un 20 d'abril que duu el teu nom.

LE MONDE

Taula de fusta

cervell de cigró

guerra injusta

flama de Canigó.

Espardenya catalana

tricorni espanyol

rodona la Sardana

Casillas paragol.

Vodka de Polònia

MCD americà

barata la colònia

dia sense pà.

Pobresa hindú

societat capitalista

gent de vudú

religió esclavista.

Món de colors

vida sense olors

món de dolors

vida de grisors.

DONA, LA MILLOR AMIGA DEL GAT

Jo, tu,ella,

nosaltres,vosaltres,

ELLES, ELLES, ELLES!

Mares, germanes,

tietes, cosines,

noies!

Sempre hem estat 

en segon pla,

ningú ens va saber valorar,

sempre reprimides,

mai vam tenir llibertat.

Érem nosaltres les qui patiem,

érem nosaltres qui no vivies,

donem la vida,

ens hi deixem la pell,

som nosaltres les que patim,

som nosaltres qui encara no vivim.

Lluitadores i valentes,

emprenedores, alguns diuen que dolentes,

ara ens toca a nosaltres

portar el mon a les nostres maneres.

NEGOZIO DE NARIZES.

El orden sozial

fue un invento del capital

los buenos modales

son los que impusieron los feusales.

Dicen sin disciplina

no hay humanidad,

digo, la cocaina

es el negocio de la sociedad.

Quieren engañarnos,

ocultar la verdad

par así manipularnos,

es así la puta realidad.

Desde la corona,

pasando por sombrero,

oliendo en el vigote

y bien llegando al obrero.

Todos siguen el mismo sendero,

todos van al morir,

todos reniegan de ello,

pero siguen con su vizio y su dinero.

NOCHES DE INSUEÑO

En sus ojos de pupilas dilatadas,

se representava la lujuria,

en las noches ya pasadas

corrian tras mierda arrastradas.

Personajes que nacen de la oscuridad

lugubres celestiales hijos de San Tanas,

hermanos unidos por realidad

que comparten viajes y anfetaminas.

Hablava de meterse en la boca del lobo

hasta tocarle la campanilla,

decia que si la cerrava, explotava el globo,

la oscuridad se la llebaria en su propia pesadilla.

Noches de ojos abiertos,

dias de ojos quemados,

vida de nobles hermanos,

que reniegan de ser humanos.

MORALITAT POLÍTICA, UNA EXEMPLE A PER-SEGUIR

Panxuts, adinerats, corbatuts,

van de traje i sabates brillants,

van de llestos i no pasen d'ignorants.

Diuen ser la veu del poble

però a nosaltres ni ens coneixen

diuen ser els nostres representants,

tant les dones com els homes busquen la popularitat.

Enganys al poble, mentides a la gent,

fan malabarismes en apropar-se les eleccions

dons els vots com els diners,

els hi van a col·leccions.

N'hi ha de tota mena,

semblen de façanes diferents,

però tots fan la mateixa pena,

son els polítics uns indecents.

" El desordre neix amb el govern, tota autoritat es corrupte"

QUALSEVOL

No pots posar límits,

ni al teu cos,

ni a la terra,

no pots posar límits,

no ets ningú per fer-ho.

De qui es la Terra?

Perqe l'hem de fraccionar?

Perqe hem de reprimir plaers?

Perqe ens hem de preocupar del perqes?

La vida, llarga o curta,

la vida es teva,

has de ser tu qui la condueixi,

gaudeix-la tant com puguis.

No et limitis a limitar,

no tinguis tendència a prohibir,

no vulguis reprimir,

pensa que res s'ha de suprimir.

Arriscat, no dubtis,

tirat a la vida

i viu els seus plaers,

no tinguis por, es el teu moment.

L'ONADA VERMELLA

Festa, tradició, faldilles i calçots,

festa de colors i de tela,

ressaca de coca i de mistela.

Tot un cap de setmana d'espardenya,

de saltar, picar i cantar,

tot un cap de setmana de vermella

de cantar, saltar i picar.

La disbauxa que s'arrela a la tradició,

on a la nit es barregen tots colors,

la disbauxa que comença amb l'SPOK 

i que s'acaba com es pot.

Festa grossa del meu poble,

que esdevé la mes gran del món.

Sentiment vermell de venes daurades,

sentiment vermell de tradició,

sentiment vermell de diumenge de faltes,

sentiment vermell d'emoció.

Tot un cap de setmana d'espardenya,

de saltar, picar i cantar,

tot un cap de setmana de vermella

de cantar, picar i saltar.

KAOS

Jovenes rebeldes,

que nacen como mueren,

jovenes educados

para ser arrebatados.

La mala vida

desgasta sus dientes

la mala vida 

les da veneno de serpiente.

Adrenalina qe mezclan

con anfetamina,

y salta y corre

y muerde y correte!

Coxes viejos que

botan en descampados,

vateres que saltan,

bancos que queman.

Adrenalina que mezclan

con anfetamina,

y salta y corre

y muerde y correte!

Pues ya lo ves

nos criamos en las cayes,

nos reproducimos en los huertos!

FLORS

Flors, Flors al meu barri,

Flors al carrer, Flors en un bosc,

Flors delicades, Flors punxagudes,

Flors qe t'estimen, Flors qe t'odien.

Flors de enveja, Flors de col·lecció,

Flors úniques, Flors boniques,

Flors altes, Flors primes

Flors grogues, Flors verdes,

Flors blaves, Flors vermelles,

Flors blanques, Flors negres.

Flors pobres, Flors riques,

Flors comunistes, Flors capitalistes,

alguna Flor anarquista,

Flors d'avui, Flors d'ahir,

Flors oloroses, Flors apestades,

Flors netes, Flors enbitxades,

Flors qe tremolen, Flors qe sospiren

Flors qe s'amaguen, Flors qe es regiren,

Flors qe criden, Flors qe lluiten,

Flors qe cremen, Flors qe s'apaguen.

Totes som Flors,

compartim el mateix,

vosaltres mosquits,

ens busqueu el mareig

MOMENT D'ENTEROO

Rosa grossa

cosa prima

llarga vista

curt moment

Vida intensa

quiet instant

trist noudia

vell record

Foc que crema

sol que escalfa

aire qe acaricia

terra qe embolcalla

Sang qe taca

sang qe crida

sang qe plora

SANG SOSPIRA!

SIENTE'L VIZIO

Sientes la rabia en la sangre,

el jaleo en la cabeza,

la lengua te da vueltas,

ya no te queda cerbezaaa!

Dientes largos, puro vizio,

dinero pa koger,

sexo pa soltar

y punk para saltar.

Solo sientes tu vizio,

en tu cuerpo solo vizio,

en tu mente solo vizio,

somos vizio enkarnizado,

somos vizio, vizio!

Fumar, quemar,

inhalar, beber,

pinxar, tragar,

Oler,oler y olé!

Solo sientes tu vizio,

en tu cuerpo solo vizio,

en tu mente solo vizio,

somos vizio enkarnizado,

somos vizio, vizio!

OLER, OLER Y OLÉ!

Bitxos, somo raros, únicos,

bitxos, raros de kojones,

rotos, pelos de colores,

somos bitxos de colecciones.

La gente nos ve y nos mira,

nos señala, nos critica,

la gente nos ve y se muere de envidia.

Donde no existe censura,

donde se bebe y se foya

hasta con el cura,

donde nos puedan ver bien

para luego kritikar,

esa es nuestra kasa, 

ven! saldras 

qe qemaras.

Bitxos, bitxos, bitxos

es lo q somos no hay mas!

LALA DISHA

Te rascas, te pica, te xupan las ladillas,
te rascas te picas, solo hay una salida,
es la maquinanti - LALA DISHA

Te rascas, te pica, pero te acostumbras
a convivir con esta pesadiya.

Acaba con la plaga, hazlo con una tala!
te rascas, te pica, te xupan las ladiyas,
acaba con la plaga, hazlo con una tala,
te rascas, te pica!

Tienes la vagina enrojecida i eskozia,
quanto mas te la rascas, mas se te descarna,
es un eskozor inaguantable,
pero te akaba produziendo plazer
kuando el pene ves crezeeer!

Acaba con la plaga azlo con una tala,
te rascas, te pica, te xupan las ladiyas,
acaba con la plaga, azlo con una tala
te rascas, te picaa!

Introduces la mano dentro del abujero,
se te l a komen los insectos,
no hay mansturbación,
solo hay un gran eskozooor!
TE RASCAAAS, TE PICAAA!

A UN TIET

Arriba silenciosa, no avisa,

jo he perdut estimats, 

alguns gairebé ni els coneixia.

Arriba i no avisa,

t'agafa i se t'emporta,

ella no te res en compte

Ella arriba, perquè un altre marxi,

és freda, no és humana,

usurpa dels fills de les mares,

tiets de nebodes,

germans de germanes.

No vas arribar a fer-te avi,

la teva sabies purifica el nostre cognom,

et recordem, jo sense conèixer-te

i et trobo a faltar,

es un sentiment molt gran, que no puc evitar.

Veig cares enemigues,

potser innocents, potser sense culpa,

però a mi em desperten un cert rancor.

Siguis on siguis aniré a conèixer-te,

a xerrar i reprendre el temps mort,

tinc ganes de trobar-me amb tu

i emprendre la relació 

entre un tiet i una neboda.

JOVENT LLUITADOR

No dubtis, no ploris, lluita,

No perdis l'esperança de la teva Terra que busca venjança,

és que no sents el seu crit ple de plorança?

Una Terra que sospira ofegada, 

que crida als seus cuitadors,

als qui la defensen crida.

La mare Terra, busca son fills lluitadors,

els qui aixequen el puny enlaire, són fills patidors

Són els joves catalans,

els qui un dia tendres, i ara s'han fet grans.

Esperits purs, encadenats,

que només busquen la seva llibertat

el cor se'ls omple de Ràbia,

doncs se senten com ocell dins la gàbia.

Tornem a cridar, ara és el moment,

apa anem a alliberar-nos, som el jovent,

el jovent indignat,

ple d'Odi i desig de Llibertat.

Lluitem per nostre mare patidora,

qui ja fa temps que plora aterradora,

qui confia en els seus fills,

els qui la desfaran de la sang traïdora.

No dubtis, no ploris, LLUITA!

Lluita per te mare que no es morta!

SOM CASTELL

Amunt, amunt, amunt, li vull fer pessigolles al cel,

vull que una enxaneta salada pessigui el sol

i ens en baixi un raig.

Amunt, amunt, amunt, sobre una gran massa de gent,

en forma de pinya, s'aixequen els nostres somnis.

Amunt, amunt, amunt, somnis plens d'esforç, treball,

seny, equilibri, satisfacció, plors, caigudes, col·laboració...

però sobretot somnis plens de sentiment.

Amunt, amunt, amunt, sentiments que u petit país duu al cor,

una petita tradició que es transcriu en grans castells,

carregats d'il·lusió, i descarregats de satisfacció.

Amunt, amunt, amunt, corre ràpid la satisfacció de la meva colla,

colla de gent diferent, de gent gran i petita, de done i homes,

gent que comparteix un mateix sentiment...

el sentiment CASTELLER.