I que n'hi ha dels sense nom,
dels qui en la ultima capa morien,
als qui la llibertat els va ser arrebatada,
on no tingueren cabuda en el món.
Els qui la gent va oblidar,
o els que no sabien de la seva existència,
son els SENSE NOM,
cossos d'ossos que no es va valorar.
Vides fantasmes que fugen entre armes,
veus estrangeres, desconegudes,
que demanen socors, i no troben ajuda,
sers etiquetats d'inferiors.
La vida occidental s'aguanta
gràcies a la vida oriental,
on es necessita matar un nen del sud
per que visqui un del nord.
Una línia ens separa,
un "color" que ens marca,
una llengua que ens distancia,
en una terra on l'home per viure mata.
" En memòria del mig milió d'Armenis, i tots els pobles patidors per la gràcia dels homes "
ke bona kets nena!
ResponderEliminar