ELS SENSE NOM

I que n'hi ha dels sense nom,

dels qui en la ultima capa morien,

als qui la llibertat els va ser arrebatada,

on no tingueren cabuda en el món.

Els qui la gent va oblidar,

o els que no sabien de la seva existència,

son els SENSE NOM,

cossos d'ossos que no es va valorar.

Vides fantasmes que fugen entre armes,

veus estrangeres, desconegudes,

que demanen socors, i no troben ajuda,

sers etiquetats d'inferiors.

La vida occidental s'aguanta

gràcies a la vida oriental,

on es necessita matar un nen del sud

per que visqui un del nord.

Una línia ens separa,

un "color" que ens marca,

una llengua que ens distancia,

en una terra on l'home per viure mata.

" En memòria del mig milió d'Armenis, i tots els pobles patidors per la gràcia dels homes "

LA SOCIETAT DE L'ANTIPROGRÉS

Es l'Espanya de la crisi,

on el poble es fot de gana

i els grans és foten de benefici.

On no s'arriva a meitat de mes,

on l'angoixa no s'atura,

les corbates, de negoci en fan mes

i un polític que es satura.

La crisi dels rics, l'estem pagan els pobres,

la bombolla immobiliaria ha rebentat,

tall de llum, tall de vida, tall de gas,

on la gent el sobreviure es el que ha intentat.

Del vermell cap al blau,

la pilota que rebota,

que amb ells els hi cau a les mans,

i a nosaltres ens esquitxa la gota.

Es la societat de l'antiprogrés,

que per fer dos passes endevant,

ara toca fer-ne quatre cap al passat,

es la societat del regrès.

I que volen fer?

donç la merda ha quedat a sota,

per poder tornar a refer,

s'ha d'escavar al ciment sota la bota.

Donç en la societat de l'antiprogrés,

tot s'hi val, encara que no saps qui ets,

encara que les hosties caiguin,

i nosaltres morts de gana en l'atur ens quedem quiets.

SENTIMENT

Hem sento ofegada,

torturada per una societat limitada,

que lliurement no ens deixa respirar, controlada.

Tenim una corona i molts adinerats

amb les seves lleis ells són els qui despoticament

ens porten el govern.

Aquesta societat, avans qe el rei,

la coronen els diners,

reis entre reis,

envejat per molts pobres

i odiat per molts de nosaltres.

No crec ni en politics, ni en politica,

només crec en el meu sentiment, on s'hi troba una terra lliure,

on tots fem pinya per aixecar el gran castell,

on l'anxaneta coronadora,

oneja una estrella contra el vent.

Són molts anys de repressions,

on no vam poder parlar,

on la llengua quedà silenciada,

i només podia plorar.

Ara es hora d'aixecar el braç enlaire

per poder tornar a cridar,

som la gent d'una petita terra,

que busca la llibertat!