Amunt, amunt, amunt, li vull fer pessigolles al cel,
vull que una enxaneta salada pessigui el sol
i ens en baixi un raig.
Amunt, amunt, amunt, sobre una gran massa de gent,
en forma de pinya, s'aixequen els nostres somnis.
Amunt, amunt, amunt, somnis plens d'esforç, treball,
seny, equilibri, satisfacció, plors, caigudes, col·laboració...
però sobretot somnis plens de sentiment.
Amunt, amunt, amunt, sentiments que u petit país duu al cor,
una petita tradició que es transcriu en grans castells,
carregats d'il·lusió, i descarregats de satisfacció.
Amunt, amunt, amunt, corre ràpid la satisfacció de la meva colla,
colla de gent diferent, de gent gran i petita, de done i homes,
gent que comparteix un mateix sentiment...
el sentiment CASTELLER.
castillos de naipes equilibristas...
ResponderEliminarcastillos de arena huidiza....
castillos espectaculares hechos de gente valiente....
castillos recortados contra el sol y el cielo azul
la mirada levantada...
mas arriba ya no hay nada....
solo una cultura milenaria no sanguinaria podria ser tan hermosa....
¡¡¡quien quiere matar toros!!!